Author Description

Els professors i professores de l'Ensenyament Secundari trobaran, potser, en l'estructura de crèdits el canvi més important i radical respecte a la seva tradició didàctica pel que fa a la programació. Els Plans d'Estudis de l'Estat espanyol per a l'ensenyament secundari sempre s'han organitzat al voltant de l'assignatura, programada aquesta ordenadament a través d'un llistat de sistemes conceptuals, i tem- poritzada de manera fixa per a un nombre determinat d'hores a la setmana. La introducció de les hores «B» al BIJP —tot i haver obligat, en certs casos, a un hàbit nou de flexibilitat didàctica— no ha modificat substancialment, ni ho pretenia, l'organització closa en un nombre determinat d'hores setmanals per a un curs determinat. A partir, doncs, del primer curs en què s'apliqui la Reforma, el concepte d'assignatura quedarà progressivament substituït pel de crèdits, és a dir, unitats de programació d'unes 30/35 hores globals. El pas de l'assignatura al crèdit, però, no constitueix només un simple canvi extern consistent a disminuir la durada de les unitats de programació. La intenció fonamental de l'estructura de crèdits consisteix també a facilitar als equips de professors un grau de flexibilitat que afavoreixi la tasca de l'aprenentatge dels alumnes. Sembla prou clar que un sistema d'ensenyament com l'actual, tal i com han assenyalat experts estrangers de manera desapassionada, a més d'obsolet en el seu planteig presenta un grau massa alt d'inflexibilitat. El crèdit, doncs, ha de constituir, en primer lloc, una eina per afavorir l'adequació dels continguts de l'ensenyament a l'aprenentatge concret d'uns alumnes força diversos, situats, a més, en contextos educatius molt diferents. Tal i com s'ha verificat ja fins a la sacietat en el cicle superior de l'EGB, en una etapa obligatòria dels 12 als 16 anys no es pot pretendre que tots els alumnes cursin les mateixes matèries, pel mateix ordre didàctic i en els mateixos temps, sense arriscar-se a caure en el més estre