Author Description

L’art de bruixar no «s’aprèn» normalment, l’art<br/><br/>es «dona» i es «té».<br/><br/>El sàbat, l’akelarre, el sagarum, són mots als quals estem acostumats quan parlem de fetilleries. Serveixen per definir una reunió de bruixes i bruixots però, en últim terme, s’utilitzaven en un context judicial, erudit o literari. Per contra, les bruixes i bruixots definien les seves trobades com reunions, assemblees, aplecs o Samaniats: celebracions en comunió amb la natura on es podien alliberar de les cotilles socials i morals imposades per la religió, la comunitat i l’Estat. Striges, lilith, lamiai, malèfiques, bruixes, metzineres: han estat termes comuns per acusar, estigmatitzar i condemnar les dones díscoles i que han gosat alçar la veu per revelar-se. Dones capaces d’oposar-se a l'ordre establert i fer tremolar els fonaments del patriarcat des de les tradicions mesopotàmiques, preindoeuropees o romanes fins a les més properes de les zones rurals de les nostres planures i muntanyes.<br/><br/>«Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen!», ens parla de dones ferides, dones fortes, empoderades, dones sàvies que caminen pels marges, dones que s’enfronten a la forma de vida patriarcal de la societat que les envolta i lluiten per canviar-la de front, amb caràcter i de forma assertiva a través de la força col·lectiva que ofereix la tradició del Samaniat. «Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen!» és un recull de relats delicats, violents, esfereïdors, bells, mordaços, satírics, violents... una visió crítica i capacitada del camí que hem de fer, conjurat davant la foguera amb esperit transgressor, que parla de dones i contracultura, del sostre de vidre de la dona, de la cosificació del seu cos, de l'escletxa de gènere, de foc i ànima, de carn i llàgrimes i de com el Samaniat genera moviments de pensament contra l'heteropatriarcat.