Author Description

Des de temps ancestrals la diversitat d'éssers vius del planeta ha fascinat i intrigat la humanitat. Com s'originen les espècies? Com han assolit la distribució geogràfica actual? En les darreres dècades, el gran avenç de les tècniques de sistemàtica molecular ha permès anar resolent aquests interrogants de manera satisfactòria. En aquesta tesi, desenvolupem un estudi sistemàtic del gènere Cymbalaria, un grup de plantes rupícoles endèmiques de la conca Mediterrània. Hem utilitzat principalment tècniques moleculars de filogènia i filogeografia i anàlisis morfològiques per inferir la seva història evolutiva i biogeogràfica, i proposar una nova classificació taxonòmica des de la perspectiva de la taxonomia integrativa. Cymbalaria va originar-se al voltant de 4 milions d'anys i va diversificar durant i després de l'establiment del clima mediterrani per mitjà de processos d'especiació al·lopàtrica, simpàtrica i poliploide. Com a mínim, dues dispersions a llarga distància des de Còrsega-Sardenya a les Balears van ocórrer, tot i no observar-se adaptacions específica a la dispersió en aquest cas. Les barreres marines han interromput exitosament el flux genètic en alguns casos, estimulant l'especiació al·lopàtrica, mentre que, en altres, les espècies han aconseguit mantenir el flux genètic entre poblacions separades pel mar. Les fluctuacions del nivell del mar del Pleistocè probablement van contribuir a la distribució actual dels tàxons i van afavorir l'especiació. La combinació de dades moleculars i morfològiques ens han permès apropar la classificació del gènere al concepte de taxonomia integrativa i identificar els caràcters morfològics amb valor diagnòstic. Així doncs, proposem una nova circumscripció per C. fragilis per incloure poblacions que, degut a l'ornamentació de les llavors, s'havien identificat com a C. aequitriloba. Per altra banda, descrivim la nova subespècie parafilètica C. muelleri subsp. villosa, de la qual s'originà per especiació anacladogenètica C. mue