El llibre Solidaritat Catalana i Espanya és la primera obra, des del llunyà 1970 (quan Joaquim de Camps i Arboix va publicar el seu treball pioner), dedicada al tema d'un dels moviments de més rellevància de la nostra història contemporània, el naixement d'una Catalunya política que volia donar al país una veu pròpia i diferenciada, alhora que col·lectiva. El llibre dóna fe de la decisiva presència de les veus republicanes en el procés de formació i l'impuls de la Solidaritat Catalana, i matisa el paper hegemònic que fins ara s'ha atorgat a la Lliga. L'obra, constitueix un estudi inèdit sobre l'intent d'inserció d'aquest moviment català dins una Hispània Nova en què es fes valer la identitat de les seves diverses nacions i regions, diríem un precedent de l'Espanya de les autonomies, de l'«Espanya plural». És per això que el llibre dedica una especial atenció a la projecció d'aquest alè regeneracionista català al País Basc, Galícia, el País Valencià i Andalusia. L'obra, a més, seguint l'esperit del mateix moviment solidari, és plural, resultat de l'esforç d'un conjunt d'acadèmics de diverses universitats hispàniques, sobretot de Catalunya, però també de Galícia, el País Basc i Andalusia.