Author Description

En Ramonet Riba-roja i Rodorí és un nen d'idees fixes i, quan en té una, tot ell es transforma i tothom fuig perquè saben que, fins que no aconsegueix el seu objectiu, no para. És tan i tan insistent que la seva família sempre l'engega. Li deien: "Vés a que et moqui la iaia", i ell hi anava; de fet, la iaia ja havia canviat tres vegades de rentadora per rentar els mocadors. "Vés a pastar fang", i es va convertir en un consumat artista. "Vés-te'n a la porra", i la guàrdia urbana el va acabar adoptant com a mascota. "Vés a fregar", i se n'anava al safareig amb la dona més vella de la comarca, que no volia sentir parlar de rentadores. "Vés a escampar la boira", i reunia tot el poble amb ventiladors, assecadors, ventalls, aspiradores i amb bons pulmons. "Vés a fregir raves", i a la seva família els en sortien per les orelles: raves amanits amb oli i vinagre, amb truita, farcint el capó de Nadal i fins i tot de postres amb tres boles de gelat. Fins que un dijous al matí se li acudí l'última idea fixa, fins ara: veure on canta la sardina. Ja fa uns quants anys d'això i encara no ha tornat. Diuen que la busca en un bar de tapes subaquàtic, per la Patagònia.