Author Description

"Juventud, divino tesoro", deia Rubén Darío. I és que la joventut és un tresor que s'ha de tenir present molt minuciosament cada dia que cresquem: és quan som joves que vivim corpresos, quan l'amor ens mareja i ens torba quan encara som primerencs, quan magnifiquem uns fets i menyspreem altres, quan no som conscients de la importància de la vida... ¿O sí? L'esperit dels joves és una flama que mai deuria d'apagar-se. ¿On van a morir aquells dies de rebel·lia i indecisió, de primeres vegades, d'aprenentatge primordial, de patir allaus de sentiments i alegrar-nos pel que hui ens sembla insignificant? ¿Mai vos haveu preguntat per què ens sentíem tant mal i ens entristia allò que hui vegem com nimietats? ¿Tant canviem des de la primavera de la nostra existència? Això sols ho sabem si fem memòria. Així, doncs, aquestos poemes reflecteixen aquells temps, i ens recorden que la joventut perdura fins a la mort. ¡Joventut, diví tresor! ¡¿Te'n vas per a no tornar?! No oblidem els versos joves.